LUNA NEGRÍN: Tinc moltes ganes de representar Espanya i viure aquesta aventura amb el cor per davant”

Suposo que vius un somni, oi?

Sí, la veritat és que gairebé no m’ho esperava. Però estic molt emocionada i amb moltes ganes de començar aquesta aventura. Ja em queden menys de dos mesos per viatjar a Polònia i representar Espanya. Tot i que fa un any que m’hi preparo, em sento tranquil·la perquè confio molt en l’equip i en la família que estem formant.

T’esperaves guanyar?

No. Tenia moltes ganes, això sí, però hi havia candidates molt fortes i molt bones companyes. La competència era molt alta, i pensava: “Que sigui el que hagi de ser”. Jo donava el millor de mi, i quan vaig sentir el meu nom em vaig sorprendre moltíssim. Estava molt orgullosa, i encara més en sentir la meva família celebrant-ho de fons.

Què cal tenir per participar en un certamen com aquest?

Crec que hi ha tres coses essencials. La primera és la ment: no només intel·ligència, sinó també intel·ligència emocional. Quan controles la ment, controles les teves accions, el teu cos i allò que sents. Això és clau per gestionar els nervis i saber expressar-te.

La segona és el cor. Has de connectar amb les persones, ser tu mateixa, tenir valors clars. Que quan algú et vegi pensi: “Vull estar a prop d’aquesta persona”.

I la tercera, suposo que la bellesa física també compta. Cal cuidar-se, fer esport, tenir una alimentació equilibrada… Però el més important és, sens dubte, l’interior. Com va dir l’alcalde al seu discurs: cal ser bonica per fora, però sobretot per dins.

A més del certamen, fas una tasca social molt bonica. Ens la pots explicar?

Fa tres anys que col·laboro amb una fundació. A banda d’aportar econòmicament, escric cartes a persones grans que estan soles, que no tenen família o que han estat abandonades. En dates especials com el Nadal o l’aniversari, els envio una carta perquè se sentin acompanyades.

També col·laboro amb una fundació que treballa amb gent que pateix problemes d’audició. Quan ens fem grans, perdem capacitats com l’oïda, la parla o l’escriptura, i el que fem és mantenir actives aquestes habilitats perquè la gent gran pugui continuar vivint acompanyada, sense haver d’acabar sola o en una residència.

Tot això neix d’una experiència personal: el meu avi era sordmut i mai vaig arribar a entendre’l del tot. Després de la seva mort, vaig conèixer el poble on va néixer i vaig veure que el món no està preparat per afrontar aquestes realitats.

I en l'àmbit personal? Què t’agradaria fer en el futur?

Estic estudiant Periodisme, m’agraden molt les xarxes socials, crear contingut, dissenyar logotips… Sempre he tingut una part creativa molt forta. També m’encanta viatjar i estic pensant a treure’m el títol d’hostessa de vol. Ara mateix treballo com a hostessa en esdeveniments, una feina que em permet estar en contacte amb les persones i connectar amb elles, que és el que més m’agrada.

I per acabar… què penses de Salou?

M’encanta. Tinc moltes ganes de venir amb la meva família i amics i descobrir millor el municipi. Sobretot les platges, que són precioses.